Ja porte llegides unes seixanta pàgines i comença a enganxar-me un poc més el llibre.
En l'entrada anterior em vaig quedar a punt que entraren en batalla amb els genovesos, ara puc comptar-vos que aquella batalla va acabar malament per al ban d'Alfons el Magnànim, quan este es creia que guanyaria la batalla sense cap esforç, fins i tot va anar ell mateix i tot en l'expedició però es va trobar amb diversos contratemps. Mentres s'acostaven a l'illa de Ponça, la caravel-la d'Alfons el Magnànim i la resta que li acompanyaven van ser atacades i a poc a poc s'anaven submergint en la mar.
 |
| " aleshores llançaren fletxes enceses a les veles per provocar un incendi en els vaixells" |
Em va causar una gran impressió quan la caravel-la on es trobaven Joanot i Francesc es va afonar i Joanot va ajudar son pare en tot moment, no com altres cavallers covardes que van botar i van deixar els seus companys morir-se. Però el pitjor de tot va ser quan el pare de Joanot va morir davant dels ulls del seu fill,este va decidir assabentar-lo allí mateix sense porta-ho a la seua terra ,València, cosa que em va resultar estranya, sent una família de noble llinatge i se suposa que tenen diners, però segurament seria car portar des de Nàpols a València el cos.
Més tard, quan Joanot va arriba a València li va contar a sa mare i a la seua germana Damiata la renovació del testament i que a ell li passava tota l'herència. Em va paréixer malament, per part de Damiata, que fóra de xivata i li comptara tot a Galceran sense que li donara temps a Joanot de fer-ho. Galceran tot furiós va entrar a l'habitació de Joanot i li va tirar tot en cara, actitud des del meu punt de vista pèssima perquè no sàvia que Joanot intentà de totes formes possibles que son pare no canviara el testament.
Quan , després d'un període de temps llarg, Joanot aconseguix estabilitzar la situació familiar, dóna una xicoteta festa per a celebrar-ho, en la qual apareix el personatge d'Ausiàs March que esta començant a enamorar-se d'Isabel Martorell, em va fer il·lusió llegir este fragment i conéixer de que anava eixe romanç gràcies a les classes de valencià on hem donat el tema d'Ausiàs.
I per últim també comentar la deshonra de Damiata, quan ja anava tot bé, Damiata es va enamorar de Joan de Montpalau i van celebrar les bodes sordes. Açò era una pèrdua d'honor per als Martorell i Joanot va reptar Montpalau a un Judici de Déu, però la reina Maria li va prohibir este enfrontament i ara estan buscant un jutge perquè es puga dur a terme este repte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada