Opinió del llibree

Encara que al principi em costava agafar el ritme al llibre, després de tantes aventures i desventures patides per Joanot he acabat entretenint-me molt . Amb este llibre ens podem fer una imatge de la societat de l'època en què els cavallers i els combats anaven perdent terreny i  es començava a tindre més interés pels temes culturals, art, literatura, música... que anaven arribant des d'Itàlia.

No em pareix bé l'actitud dels germans quan Joanot torna a València ja que Damiata ho rep  amb gran fredor perquè el culpa de la seua solteria i Galceran creient que  tornava ric pel seu pas per la cort vianista li demana diners  i quan es dóna compte de l'estat econòmic de Joanot ix fugint sense preocupar-se del seu germà.
Després de tantes desgràcies i aventures viscudes ens trobem un Joanot tranquil, que ha aconseguit trobar la felicitat i el sentit a la vida en els llibres i en la seua obra El Tirant lo Blanc. 

Joan Roís de Corella

Per mitjà de Corella amb el qual segueix en contacte, coneix una jove Isabel de Lloris de la qual  s'enamora i torna a trobar interés per una dona, però a pesar de lo passional que havia sigut abans, entén la diferència d'edat aplicant el bon judici va assumir el paper d'amic fidel , i amb ella només compartix tertúlies sent ella la primera que llig la seua obra. 
 
 És al final quan trobem un Joanot reflexiu sobre la seua vida a través de l'obra que ha escrit  i a pesar d'haver-ho perdut tot, hisendes, amics, somnis i encara que la família que li quedava no li obria la porta quan trucava havia aprés a viure sense rancor.

Pense que esta reflexió ens mostra la noblesa de Joanot a pesar de tots els seus errors. Recordant les paraules del seu amic Beauchamp descobrix que el primogènit de Lady Elisabeth era fill seu, crec que si haguera lluitat per eixe amor abans ,haguera disfrutat veient el seu fill créixer.

Amb la seua obra El Tirant lo Blanc cobrix en certa manera eixa absència i que amb la seua època s'acaba l'estirp dels cavallers i els hòmens d'honor pels quals sentia tant orgull.

Després d'un temps van tornar a Espanya sent Joanot conseller del Príncep de Viana. Van arribar a Barcelona i en la cort Joanot va conéixer autors i les seues obres tan importants com Pere Torroella, Francesc de Pinós, Guillem Ramon de Vilarrasa i Francesc Ferrer que foren el desencadenant de la seua afició literària. En este període va començar a escriure sobre la seua vida i el món de la cavalleria, començant el seu Tirant, on posa l'essència de la seua vida.

Carles de Viana

 

 Va ser el príncep Carles el que  li va donar a Barcelona un gran impuls cultural i tots volien disfrutar d'aquell ambient literari. Joanot ens descriu ací la gran passió de la seua vida que va ser la cultura i les obres literàries. 

Joanot ens mostra l'orgull de ser cavaller a l'haver servit al príncep Carles al qual considera  un home mereixedor de ser servit per cavallers amb una actitud dialogant i un caràcter impressionant que contava amb una vasta cultura. 

A la mort de Carles, Joanot torna a València amb la companyia de Joan Roís de Corella al que envejava pel seu poder intel·lectual i la seua destresa creativa.

Però pareix que la vida entre tanta desgràcia a vegades et dóna un respir i Joanot rep una carta d'Anglaterra del seu amic Beauchamp on li deia que Lady Elisabeth havia enviudat i que estava malalta i sense dubtar-ho se'n va a Londres.

 M'ha paregut molt romàntic que per una vegada no fera cas de les normes de l'honor i escoltara al cor i va poder conviure amb Lady Elisabeth disfrutant de les setmanes més felices de la seua vida, felicitat que li va durar poc per la mort d'ella


 A través de Beauchamp se'ns mostra una amistat sincera i li diu que quan siga gran recorde els dies passats a Anglaterra anteriorment i ara, i reflexione sobre les persones que li van acompanyar i en eixos records trobaria consol i se sentiria feliç. 

De volta a València decidix anar a Nàpols a lluitar al costat del rei Alfons.  Ell esperava entrar en combat però el rei no comptava amb els suficients suports i la lluita no s'iniciava, mentrestant Joanot disfrutava de la bona vida cortesana (menut espavilat este Joanot).




En aquell moment l'hereu de la corona de Navarra, Carles Príncep de Viana, és exiliat a Nàpols en companyia del seu oncle el rei Alfons. El Príncep Carles es rodeja dels millors cavallers entre ells Joanot i al voltant de la cort estava el cercle cultural més important del Palau.  A la mort del rei Alfons ens dirigírem a Sicília junt amb Carles.

 A Joanot se li anava quedant gran el paper de cap de família i a mesura que els seus germans anaven abandonant la casa familiar, li acudia el desig de tornar a les seues aventures com a cavaller. Però les desgràcies no havien fet més que començar i vindrien de mans de la seua amant Agnés de Portugal que estava casada amb Gonçal d'Ixer, comanador major de Montalbà.

L'amant de Joanot era una dona possessiva, luxuriosa i insaciable que es va venjar de Joanot a través del seu marit llevant-li totes les seues possessions. Al veure's traït redacta una carta de deseiximent contra Gonçal d'Ixer el qual va acudir a la Reina Maria i va ordenar empresonar-lo.

 No em pareix bé que Joanot sent un cavaller actuara de la manera que el va fer fugint a Lleida i deixant-se portar per l'odi i la venjança. Va començar a cometre actes malvats posant-se a les ordenes de l'alcalde, Pere Caldes, actuant fora de la llei i  va  acabar a presó com qualsevol assassí i pres vulgar sense ser tingut el seu llinatge, cosa que crec s'havia buscat ell només.

M'ha agradat la forma tan intel·ligent de la que va poder venjar-se de Gonçal exposant en llocs públics  de València les cartes que li havia enviat la seua amant Agnés on li prometia les delícies sexuals més agosarades, i les cartes  originals li les va enviar a Gonçal les  quals li van provocar la mort  al reconéixer la lletra de la seua esposa. 

Poc després va morir la mare de Joanot que era l'únic vincle que li unia a València despertant-se una altra vegada en ell el desig d'aventures

Al tornar a València prepara la boda d'Isabel amb Ausiàs March i al no tindre diners ha de vendre-li i cedir-li territoris pertanyents a la família.

Però després de la boda, Isabel es va quedar en cinta i el bebé li provocà la mort. I està demostrat que quan una desgràcia apareix, en venen unes altres, i l'àvia de Joanot també morí, i amb la seua mort, els patrimonis d'ella passaren a Joanot. I si faltava poc, la reina va anul·lar el vassallatge que tenien els habitants amb els Martorell, només per una raó, acabar amb els Martorell. Crec que a Joanot com a cap de família li anaven creixent els nanos, pareixia que tot li vènia en contra. Llavors la pesta s'agreugé a València i donava gràcies a Déu que no haguera mort ningú de la família només criats i vassalls em pareix un poc egoista i insensible la poca consideració que demostrava la noblesa cap als que estaven al seu servici.

Església de Santa Maria de Gandia

Després de llegir-me unes pàgines més del llibre he arribat a una part que em va estranyar molt  quan Enric VI anuncia el casament de l'Elisabeth i el seu promés,no
entenc com Joanot sent un cavaller no va defendre l'amor que sentia per Lady Elisabeth i es va conformar abaixant el cap

Un dia va arribar un mercader que li digué que Montpalau queda excusat de qualsevol falta i li diu que l'ha denunciat per haver eixit de la Corona i Joanot li proposa un Judici de Déu. Després d'un temps, Joanot, abans d'anar-se'n cap a València s'assabenta que sa germana, Damiata, ha acceptat diners de Montpalau,cosa que suposa una deshonra  per als Martorell.

A l'hora de retorn, ho va fer per mar, ja que Beauchamp li va dir que França estava alterada  i mentre anaven cap a Portugal  va lluitar amb uns pirates per una joia que Elisabeth li havia donat amb la seua imatge; açò em pareix molt romàntic perquè vol dir que el seu amor és vertader i demostrava que Elisabeth estava present en ell.

 

Però tinc que dir que encara que defensara la joia que li va donar Elisabeth no veig bé que quan arribara a Portugal jaguera amb altres xiques quan estava encara enamorat de Elisabeth. Per altra banda, pense que si haguera fet més pressió amb el tema d'Elisabeth probablement haguera acabat amb ella...però no va aprofitar la seua oportunitat.

Després d'un any quan va arribar a València, la primera cosa que va fer va ser acordar amb Ausiàs March el casament amb Isabel, que al no tindre diners li deció uns territoris que ells tenien, cosa que va enfadar Galceran.

Joanot se'n va a Anglaterra...

Enric VI

 Joanot esta buscant un jutge, ja que Joan de Montpalau va acceptar el Judici. Va viatgar fins a Anglaterra, desobeint a la reina Maria, on va trobar el Rei d'Anglaterra, Enric VI. Veig bé  que no fera cas de la reina perquè ell és un cavaller i té que defendre l'honor de la seua germana.


 Durant la seua estància a Anglaterra, a més de fer un gran amic, Beauchamp, es va enamorar de Lady Elisabeth, la cosina del rei, aquesta part del llibre m'agradat bastant perquè no hauria pensat que els dos s'enamorarien i que viurien una història així, també em va agradar perquè per fi apareix un poc d'elements romàntics al  llibre i no tot va de batalles i combats.
  


   
  Joanot lluita pel seu amor, per demostrar-se'l, el torneig es va convertir en més que una competició en la que participava pel rei, es va convertir en un desig personal d'abatre el promés d'Elisabeth. Pense que Joanot  ho fa per ella perquè sempre que una persona s'enamora fa de tot per la persona a qui ama.

Encara que l'altre haja guanyat, crec que el vertader amor d'Elisabeth és Joanot, ja que tots dos  passen moltes nits junts.Però tinc que dir que no m'agrada gens l'actitud de Joanot , és un poc covard perquè no es declara i deixa que Elisabeth siga amb el seu promés, amb el qual era casat però es tractava d'un matrimoni concertat.