Un respir...

Holaa! Després d'unes interminables setmanes d'exàmens, sense poder eixir perquè calia estudiar, al fi m'he anat de cap de setmana a Benidorm i a Torrevella per a desconnectar un poc. 

Vam estar passejant per estes ciutats tan costaneres, menjant  una paella (d'allò més original jajaj) i disfrutant del bon ambient de la nit, ja es nota que l'estiu esta prop!! 

I vaig aprofitar el dia per a fer unes compres i recarregar les piles.

Mirador  Benidorm

Passeig Torrevella

Passeig Benidorm

Comentariii

Este llibre que he llegit m'ha agradat molt, sobretot pel tema, ja que les novel·les d'intriga és un gènere que em pareix interessant . També m'ha mantingut amb interés perquè els personatges del llibre són adolescents de la nostra edat més o menys i pots sentir-te identificat en l'escenari on es desenrotlla la novel·la.

L'autor utilitza un llenguatge col·loquial i fàcil d'entendre a pesar d'algunes paraules o expressions en català que he hagut de buscar el significat.

En este llibre se'ns mostra un cas com un altre qualsevol de segrest a menors o xiques adolescents que ocorren a vegades i que resulten prou xocants quan es coneixen les causes i el que han arribat a patir sense tindre culpa alguna.

• En esta entrada done per finalitzat el llibre que he estat llegint. Ara estic molt embolicada amb els exàmens però en acabar aniré pujant entrades al blog per a comentar-vos com em va anant el final de curs.

Us deixe una foto de la representació que vam tindre que fer en anglés pràctic:

Fi cas Torreforta

Holaaa a tots!

 Este llibre, com vaig dir en l'última entrada, m'ha resultat prou lleuger de llegir i ho vaig començar fa res i en pocs dies m'ho he pogut acabar!

Com vos vaig dir Roger i Monste estan intentant resoldre el cas i intenten entrevistar a tota la gent amb què les tres jóvens van tindre contacte.
Parlen amb Belinda la professora d'aeròbic de les tres xiques, des del meu punt de vista des d'un principi tenia un comportament un tant estrany pel que creia que estava ficada en este cas, i no m'equivocava molt ja que al llarg de la novel·la Roger té unes entrevistes amb ella i li demana que li deixe els vídeos que els feia en els vestuaris per a analitzar-los. A Roger no li quadrava molt això de gravar les seues alumnes en els vestuaris mentres es canviaven de roba es i dutxaven... I tant que no! Tot açò ho feia per al gaudi del propietari del seu gimnàs que era el "pare" de Sandra.

Quan vaig arribar a esta part no em podia creure el que estava llegint, no podia ser que un pare volguera matar la seua filla o veure vídeos d'esta despullada... Però mes avant ho vaig entendre millor. Resulta que ell, Antoni Castro, no era el vertader pare de Sandra, sa mare Teresa Fortuny es va quedar embarassada abans de casar-se amb ell, per tant ell no era el vertader pare de Sandra, i llavors us preguntareu; Per que va haver de matar a Sandra i a les seues amigues?

Tot açò ho va fer per diners! A banda de portar a la seua dona reprimida sense comptar-li els seus secrets, va voler llevar-se de damunt a Sandra per l'herència de la mare de la seua esposa, ja que esta passaria a Sandra i era prou diners, Antoni Castro no podia suportar-ho, ell volia els diners i va pensar que si es llevava de damunt a Sandra els diners passarien a ell perquè a la seua dona la tenia controlada, i manava sobre ella però sobre Sandra no podia manar i va decidir llevar-se-la de damunt d'una forma molt macabra.

I les altres dos amigues de Sandra, Eva i Lorena, van morir perquè es trobaven allí simplement, el més greu de tot açò és que la mort va ser gravada i la va veure Antoni Castro... La tenia en una cinta gravada! I la seua dona un dia la va trobar, la va vore i en un atac de ràbia estant Roger furiós en el seu despatx amb Antoni, va disparar contra ell l i ací es va donar fi a este cas que després d'anys quedava sense resoldre.

A l'epíleg hi ha una altra cosa que volia destacar i és que Monste després d'ajudar a Roger i tant de parlar que el cas que tractaven no ho anaven a explicar amb molt detall per a evitar morbo, va Monste i decidix publicar-ho en Nova York per la seua banda cosa que va deixar molt malament a Roger.

El crim d'Alcàsser

En esta entrada no parlaré del llibre, sinó d'un tema relacionat amb aquest.

 A mesura que anava llegint el llibre se'm venien el cap casos i casos de segrestos a xiques jóvens com el de Marta del Castillo, però este llibre m'ha recordat més al cas Alcàsser ja que es va produir l'assassinat i violació de tres xiques com en el cas del llibre que estic llegint. He buscat un poc d'informació en relació al cas, i pense que el llibre esta basat en este cas perquè quadren prou fets succeïts.

El Crim d'Alcàsser o Cas Alcàsser:

• Crim ocorregut la nit del divendres 13 de novembre de 1992 a la localitat valenciana d'Alcàsser, València. 
• Tres adolescents de 14 i 15 anys, Míriam, Toñi i Desiré, de la localitat valenciana d'Alcàsser, que es dirigien a una discoteca,( al llibre " el cas Torreforta" les xiquetes també es dirigien cap a una discoteca)  de la veïna localitat de Picassent, van ser segrestades,violades, torturades i finalment assassinades.
• La recerca de les adolescents, que es va prolongar durant més de dos mesos, va tenir una forta repercussió en els mitjans de comunicació estatals i locals, que van començar a anomenar-les "les xiquetes d'Alcàsser". La troballa dels cadàvers i el coneixement posterior de les vexacions a què havien sigut sotmeses van provocar una profunda commoció en la societat valenciana. 

Durant el  juí als culpables, es va especular també amb altres possibilitats com que les xiquetes podien haver sigut mates de grups organitzats o per a realitzar una "snuff movie" ( també apareix al llibre).

•  "snuff movie" i es tracten de  pel·lícules curtes generalment amb un únic pla seqüència mal filmat i inestable que posa en escena un homicidi real, de vegades precedit de pornografia amb violacions de dones o de xiquets.

Crec que l'autor del llibre s'ha pogut inspirar en este cas ja que concorda prou amb ell.

Parlem del llibre

Després d'estar prou de temps sense pujar entrades al blog , comence amb les d'este tercer i últim trimestre!

 La veritat és que no he tingut molt de temps per a escriure en el blog per culpa, principalment (com no) , dels exàmens, este trimestre bàsicament se centra en este mes de maig i esta ple d'exàmens i la veritat és que estressa un poc jajajaja però cal estrényer, que és l'últim, i intentar traure el millor resultat possible.


En relació amb el llibre vos puc dir que porte la mitat d'este llegit, i m'esta agradant perquè és de misteri i és un tema que m'atrau bastant  i, a més,  este tipus de llibres em resulten lleugers i ràpids de llegir, bàsicament perquè mantenen tota l'estona la intriga i no pots parar de llegir necessites seguir i seguir per a intentar esbrinar qui és el culpable i intentar resoldre el cas a mesura que vas avançant en la lectura.

Això si, el llibre té una xicoteta part negativa, i és que l'autor empra algunes paraules que estan en català i que m'ha tocat buscar en el diccionari perquè algunes d'elles no tenia ni idea el que significaven, però a excepció d'això, el llibre en general m'esta agradant.


En este llibre se'ns presenta des del principi el cas de l'assassinat de tres jóvens: Lorena, Sandra i Eva. El cos de Sandra va ser trobat a les poques setmanes de la seua desaparició però el de Lorena i Eva són trobats als tres anys de la seua desaparició. El cas va quedar tancat però quan van trobar els seus cossos, este es reprén.

Al llarg del llibre Roger, el nuvi d'Eva que treballa en TV7, un programa d'informatius, intenta buscar els culpables de l'assassinat de la seua xica. 
Esta intentant buscar els culpables amb l'ajuda de Montse , una xica que acaba d'arribar al programa i de la qual esta un poquet enamorat pel que també el llibre tracta el tema amorós però més des d'un segon pla (dos en un! , els llibres de tema amorós també m'interessen bastant jajajj)



El principal sospitós és Héctor un guaperes de discoteca...pero a mi em fa la sensació que no és el vertader culpable, la meua opinió és que Héctor és innocent des d'un primer moment, perquè el llibre sol fer "flash-backs" per a recrear situacions passades i anar explicant el cas des del punt de vista viscut per les tres jóvens, i Héctor les va conéixer en la discoteca però a continuació va ser drogat per dos camells i va quedar indefens... així que dubte que fóra ell i per tant per a mi els assassins d'estes tres xiques serien els camells i còmplices.

Continuaré llegint perquè el llibre s'està posant prou interessant i en la pròxima entrada sobre el llibre vos diré qui va ser vertaderament l'assassí! Espere que la meua intuïció no em defraude.

El cas Torreforta

Per a este trimestre he decidit triar un llibre que es titula "El cas Torreforta" i com sempre he fet en els anteriors trimestres, faré una petita introducció al llibre parlant un poc del seu argument i del seu autor

L'autor d'este llibre és Manel Joan i Arinyó, un escriptor valencià que va nàixer a Cullera,  l'any 1956. Amb més de trenta obres publicades en diversos gèneres, entre les seues obres destaquen les novel·les policíaques Contra sentit , El cas Torreforta , L'agenda del sicari  i El cas Peníscola .Té tres novel·les de records d'infantesa i també ha escrit poesia, una gran part de la qual ha estat aplegada en Plany de l’home llop  i Versos blancs.

Ha obtingut premis literaris a Tavernes de la Valldigna, Benidorm, Benissa,... Ha estat guardonat amb el premi Amadeu Oller de Barcelona, amb el de narrativa de la Diputació de Girona, amb el Narcís Oller de la diputació de Tarragona... Ha col·laborat amb les revistes Lletres de canvi, Saó, El Temps, L'espill i en els periòdics Diario de Valencia, Avui, La Vanguardia... A més, ha estat professor a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada.

Ara us faré una xicoteta introducció al llibre per a saber un poc del seu argument:

Com tantes altres nits de dissabte, les joves Sandra, Lorena i Eva van de festa a una discoteca. No tornaran mai més amb vida. Als pocs dies apareix el primer cadàver, i Hèctor, el principal sospitós de l'assassinat, ingressa en presó. Passats uns anys, es recuperen els cossos de les altres dues amigues i el cas torna a obrir-se. És aleshores quan Roger, antic nuvi d'Eva, inicia, amb altres periodistes de TV7, una perillosa investigació que pren un rumb totalment nou amb el descobriment de detalls esfereïdors. Pot haver estat Hèctor el vertader executor d'un crim tan horrible o l'han utilitzat com a cap de turc?

Amb una ambientació urbana i una intriga ben travada, El cas Torreforta parteix de la nostra realitat quotidiana per endinsar-nos en un món obscur i desconegut, alhora que parega que, de vegades, descobrir la veritat ens pot resultar més dur que suportar la incertesa del dubte.

S'han acabat les vacances :(

Després d'unes merescudes vacances de Setmana Santa toca tornar a la rutina i anar a per totes aquest últim trimestre.

Abans de començar amb el llibre us vaig a fer un petit resum de les meues vacances :

Aquestes vacances van començar amb un sopar de classe, ens vam anar al "Telepizza" i després a fer un volt pel centre, ens ho vam passar molt bé i vam estar parlant una estona en la glorieta.
La resta de la setmana, en ser Setmana Santa, vaig anar a veure algunes processons amb els amics i a passejar-nos.



I finalment dir-vos que la següent setmana em vaig anar a Sevilla! És una ciutat increïble, em va agradar molt poder anar a veure-la i passejar pels seus carrers, té monuments impressionants com per exemple la "Giralda", vam pujar a la torre i vam gaudir  d'unes vistes precioses de tota Sevilla.

Giralda

Mausoleu Cristòfol Colom

Vam passejar  també pel barri de Triana, la plaça de bous (" La Maestranza" ), Plaça d'Espanya...Mai havia estat abans i espere tornar prompte doncs té molt encant sobretot per la gent que fa d'aquesta ciutat un lloc estupend.

Plaça d'Espanya

Pont de Triana

Opinió del llibree

Encara que al principi em costava agafar el ritme al llibre, després de tantes aventures i desventures patides per Joanot he acabat entretenint-me molt . Amb este llibre ens podem fer una imatge de la societat de l'època en què els cavallers i els combats anaven perdent terreny i  es començava a tindre més interés pels temes culturals, art, literatura, música... que anaven arribant des d'Itàlia.

No em pareix bé l'actitud dels germans quan Joanot torna a València ja que Damiata ho rep  amb gran fredor perquè el culpa de la seua solteria i Galceran creient que  tornava ric pel seu pas per la cort vianista li demana diners  i quan es dóna compte de l'estat econòmic de Joanot ix fugint sense preocupar-se del seu germà.
Després de tantes desgràcies i aventures viscudes ens trobem un Joanot tranquil, que ha aconseguit trobar la felicitat i el sentit a la vida en els llibres i en la seua obra El Tirant lo Blanc. 

Joan Roís de Corella

Per mitjà de Corella amb el qual segueix en contacte, coneix una jove Isabel de Lloris de la qual  s'enamora i torna a trobar interés per una dona, però a pesar de lo passional que havia sigut abans, entén la diferència d'edat aplicant el bon judici va assumir el paper d'amic fidel , i amb ella només compartix tertúlies sent ella la primera que llig la seua obra. 
 
 És al final quan trobem un Joanot reflexiu sobre la seua vida a través de l'obra que ha escrit  i a pesar d'haver-ho perdut tot, hisendes, amics, somnis i encara que la família que li quedava no li obria la porta quan trucava havia aprés a viure sense rancor.

Pense que esta reflexió ens mostra la noblesa de Joanot a pesar de tots els seus errors. Recordant les paraules del seu amic Beauchamp descobrix que el primogènit de Lady Elisabeth era fill seu, crec que si haguera lluitat per eixe amor abans ,haguera disfrutat veient el seu fill créixer.

Amb la seua obra El Tirant lo Blanc cobrix en certa manera eixa absència i que amb la seua època s'acaba l'estirp dels cavallers i els hòmens d'honor pels quals sentia tant orgull.

Després d'un temps van tornar a Espanya sent Joanot conseller del Príncep de Viana. Van arribar a Barcelona i en la cort Joanot va conéixer autors i les seues obres tan importants com Pere Torroella, Francesc de Pinós, Guillem Ramon de Vilarrasa i Francesc Ferrer que foren el desencadenant de la seua afició literària. En este període va començar a escriure sobre la seua vida i el món de la cavalleria, començant el seu Tirant, on posa l'essència de la seua vida.

Carles de Viana

 

 Va ser el príncep Carles el que  li va donar a Barcelona un gran impuls cultural i tots volien disfrutar d'aquell ambient literari. Joanot ens descriu ací la gran passió de la seua vida que va ser la cultura i les obres literàries. 

Joanot ens mostra l'orgull de ser cavaller a l'haver servit al príncep Carles al qual considera  un home mereixedor de ser servit per cavallers amb una actitud dialogant i un caràcter impressionant que contava amb una vasta cultura. 

A la mort de Carles, Joanot torna a València amb la companyia de Joan Roís de Corella al que envejava pel seu poder intel·lectual i la seua destresa creativa.

Però pareix que la vida entre tanta desgràcia a vegades et dóna un respir i Joanot rep una carta d'Anglaterra del seu amic Beauchamp on li deia que Lady Elisabeth havia enviudat i que estava malalta i sense dubtar-ho se'n va a Londres.

 M'ha paregut molt romàntic que per una vegada no fera cas de les normes de l'honor i escoltara al cor i va poder conviure amb Lady Elisabeth disfrutant de les setmanes més felices de la seua vida, felicitat que li va durar poc per la mort d'ella


 A través de Beauchamp se'ns mostra una amistat sincera i li diu que quan siga gran recorde els dies passats a Anglaterra anteriorment i ara, i reflexione sobre les persones que li van acompanyar i en eixos records trobaria consol i se sentiria feliç. 

De volta a València decidix anar a Nàpols a lluitar al costat del rei Alfons.  Ell esperava entrar en combat però el rei no comptava amb els suficients suports i la lluita no s'iniciava, mentrestant Joanot disfrutava de la bona vida cortesana (menut espavilat este Joanot).




En aquell moment l'hereu de la corona de Navarra, Carles Príncep de Viana, és exiliat a Nàpols en companyia del seu oncle el rei Alfons. El Príncep Carles es rodeja dels millors cavallers entre ells Joanot i al voltant de la cort estava el cercle cultural més important del Palau.  A la mort del rei Alfons ens dirigírem a Sicília junt amb Carles.

 A Joanot se li anava quedant gran el paper de cap de família i a mesura que els seus germans anaven abandonant la casa familiar, li acudia el desig de tornar a les seues aventures com a cavaller. Però les desgràcies no havien fet més que començar i vindrien de mans de la seua amant Agnés de Portugal que estava casada amb Gonçal d'Ixer, comanador major de Montalbà.

L'amant de Joanot era una dona possessiva, luxuriosa i insaciable que es va venjar de Joanot a través del seu marit llevant-li totes les seues possessions. Al veure's traït redacta una carta de deseiximent contra Gonçal d'Ixer el qual va acudir a la Reina Maria i va ordenar empresonar-lo.

 No em pareix bé que Joanot sent un cavaller actuara de la manera que el va fer fugint a Lleida i deixant-se portar per l'odi i la venjança. Va començar a cometre actes malvats posant-se a les ordenes de l'alcalde, Pere Caldes, actuant fora de la llei i  va  acabar a presó com qualsevol assassí i pres vulgar sense ser tingut el seu llinatge, cosa que crec s'havia buscat ell només.

M'ha agradat la forma tan intel·ligent de la que va poder venjar-se de Gonçal exposant en llocs públics  de València les cartes que li havia enviat la seua amant Agnés on li prometia les delícies sexuals més agosarades, i les cartes  originals li les va enviar a Gonçal les  quals li van provocar la mort  al reconéixer la lletra de la seua esposa. 

Poc després va morir la mare de Joanot que era l'únic vincle que li unia a València despertant-se una altra vegada en ell el desig d'aventures

Al tornar a València prepara la boda d'Isabel amb Ausiàs March i al no tindre diners ha de vendre-li i cedir-li territoris pertanyents a la família.

Però després de la boda, Isabel es va quedar en cinta i el bebé li provocà la mort. I està demostrat que quan una desgràcia apareix, en venen unes altres, i l'àvia de Joanot també morí, i amb la seua mort, els patrimonis d'ella passaren a Joanot. I si faltava poc, la reina va anul·lar el vassallatge que tenien els habitants amb els Martorell, només per una raó, acabar amb els Martorell. Crec que a Joanot com a cap de família li anaven creixent els nanos, pareixia que tot li vènia en contra. Llavors la pesta s'agreugé a València i donava gràcies a Déu que no haguera mort ningú de la família només criats i vassalls em pareix un poc egoista i insensible la poca consideració que demostrava la noblesa cap als que estaven al seu servici.

Església de Santa Maria de Gandia

Després de llegir-me unes pàgines més del llibre he arribat a una part que em va estranyar molt  quan Enric VI anuncia el casament de l'Elisabeth i el seu promés,no
entenc com Joanot sent un cavaller no va defendre l'amor que sentia per Lady Elisabeth i es va conformar abaixant el cap

Un dia va arribar un mercader que li digué que Montpalau queda excusat de qualsevol falta i li diu que l'ha denunciat per haver eixit de la Corona i Joanot li proposa un Judici de Déu. Després d'un temps, Joanot, abans d'anar-se'n cap a València s'assabenta que sa germana, Damiata, ha acceptat diners de Montpalau,cosa que suposa una deshonra  per als Martorell.

A l'hora de retorn, ho va fer per mar, ja que Beauchamp li va dir que França estava alterada  i mentre anaven cap a Portugal  va lluitar amb uns pirates per una joia que Elisabeth li havia donat amb la seua imatge; açò em pareix molt romàntic perquè vol dir que el seu amor és vertader i demostrava que Elisabeth estava present en ell.

 

Però tinc que dir que encara que defensara la joia que li va donar Elisabeth no veig bé que quan arribara a Portugal jaguera amb altres xiques quan estava encara enamorat de Elisabeth. Per altra banda, pense que si haguera fet més pressió amb el tema d'Elisabeth probablement haguera acabat amb ella...però no va aprofitar la seua oportunitat.

Després d'un any quan va arribar a València, la primera cosa que va fer va ser acordar amb Ausiàs March el casament amb Isabel, que al no tindre diners li deció uns territoris que ells tenien, cosa que va enfadar Galceran.

Joanot se'n va a Anglaterra...

Enric VI

 Joanot esta buscant un jutge, ja que Joan de Montpalau va acceptar el Judici. Va viatgar fins a Anglaterra, desobeint a la reina Maria, on va trobar el Rei d'Anglaterra, Enric VI. Veig bé  que no fera cas de la reina perquè ell és un cavaller i té que defendre l'honor de la seua germana.


 Durant la seua estància a Anglaterra, a més de fer un gran amic, Beauchamp, es va enamorar de Lady Elisabeth, la cosina del rei, aquesta part del llibre m'agradat bastant perquè no hauria pensat que els dos s'enamorarien i que viurien una història així, també em va agradar perquè per fi apareix un poc d'elements romàntics al  llibre i no tot va de batalles i combats.
  


   
  Joanot lluita pel seu amor, per demostrar-se'l, el torneig es va convertir en més que una competició en la que participava pel rei, es va convertir en un desig personal d'abatre el promés d'Elisabeth. Pense que Joanot  ho fa per ella perquè sempre que una persona s'enamora fa de tot per la persona a qui ama.

Encara que l'altre haja guanyat, crec que el vertader amor d'Elisabeth és Joanot, ja que tots dos  passen moltes nits junts.Però tinc que dir que no m'agrada gens l'actitud de Joanot , és un poc covard perquè no es declara i deixa que Elisabeth siga amb el seu promés, amb el qual era casat però es tractava d'un matrimoni concertat.

Continuem amb la batalla a Nàpols...

Ja porte llegides unes seixanta pàgines i comença a enganxar-me un poc més el llibre.

 En l'entrada anterior em vaig quedar a punt que entraren en batalla amb els genovesos, ara puc comptar-vos que aquella batalla va acabar malament per al ban d'Alfons el Magnànim, quan este es creia que guanyaria la batalla sense cap esforç, fins i tot va anar ell mateix i tot en l'expedició però es va trobar amb diversos contratemps. Mentres s'acostaven a l'illa de Ponça, la caravel-la d'Alfons el Magnànim i la resta que li acompanyaven van ser atacades i a poc a poc s'anaven submergint en la mar.

" aleshores llançaren fletxes enceses a les veles per provocar un incendi en els vaixells"

Em va causar una gran impressió quan la caravel-la on es trobaven Joanot i Francesc es va afonar i Joanot va ajudar son pare en tot moment, no com altres cavallers covardes que van botar i van deixar els seus companys morir-se. Però el pitjor de tot va ser quan el pare de Joanot va morir davant dels ulls del seu fill,este va decidir assabentar-lo allí mateix sense porta-ho a la seua terra ,València, cosa que em va resultar estranya, sent una família de noble llinatge i se suposa que tenen diners, però segurament seria car portar des de Nàpols a València el cos.

 Més tard, quan Joanot va arriba a València li va contar a sa mare i a la seua germana Damiata la renovació del testament i que a ell li passava tota l'herència. Em va paréixer malament, per part de Damiata, que fóra de xivata i li comptara tot a Galceran sense que li donara temps a Joanot de fer-ho. Galceran tot  furiós va entrar a l'habitació de Joanot i li va tirar tot en cara, actitud des del meu punt de vista pèssima perquè no sàvia que Joanot intentà de totes formes possibles que son pare no canviara el testament.

 


Quan , després d'un període de temps llarg, Joanot aconseguix estabilitzar la situació familiar, dóna una xicoteta festa per a celebrar-ho, en la qual apareix el personatge d'Ausiàs March que esta començant a enamorar-se d'Isabel Martorell, em va fer il·lusió llegir este fragment i conéixer de que anava eixe romanç gràcies a les classes de valencià on hem donat el tema d'Ausiàs.

I per últim també comentar la deshonra de Damiata, quan ja anava tot bé, Damiata es va enamorar de Joan de Montpalau i van celebrar les bodes sordes. Açò era una pèrdua d'honor per als Martorell i Joanot va reptar Montpalau a un Judici de Déu, però la reina Maria li va prohibir este enfrontament i ara estan buscant un jutge perquè es puga dur a terme este repte.

Comencem a parlar del llibre!

Després d'un llaaarg període de temps sense escriure, tota la culpa les tenen les vacances i els exàmens, torne a reprendre el blog esta vegada per a parlar ja sobre el llibre.

Porte unes trenta pàgines llegides i l'únic que puc dir és que no m'enganxa molt però espere que acabe agradant-me quan acabe de llegir-m'ho, encara que a mi m'agraden més els llibres romàntics o aquells que són més de misteri.

 Fins on he arribat puc dir que no m'agrada res que el pare de Joanot, Francesc Martorell, es porte al seu fill benjamí a lluitar a Sicília sabent que la batalla estava més que perduda. El que si que m'ha paregut interessant és "vore", a mesura que anava llegint, com anaven passant les hores en eixa caravel-la on pare i fill parlaven i on Francesc anava instruint el seu fill perquè tot li fora bé en esta i altres batalles. 

De camí a Sicília

Altra cosa que puc dir és que tampoc m'ha paregut gens correcte que el pare de Joanot li deixe tota l'herència, menys una porció de terra, a Joanot en compte de deixar-se-la al primogènit, Galceran, encara que la veritat preferiria deixar-se-la a ell abans que a Galceran perquè si de la mateixa manera que administrava les terres anava a administrar l'herencia... Millor que se la deixara a Joanot.

 I per últim, analitzant un poc estos personatges, he pogut observar que Francesc Martorell, un dels cavallers més veterans, intenta guiar el seu fill i intenta que este no cometa cap favada ja que  s'estaven jugant la vida en esta batalla mentres Joanot s'anava deixant portar, entusiasmat, fent el que la resta de cavallers feia.



 

Les cendres del cavaller

Abans de començar amb les entrades del blog parlaré un poc de Silvestre Vilaplana i també de la seua obra, "Les cendres del cavaller"  que em vaig a llegir aquest trimestre.

Silvestre Vilaplana és un escriptor valencià que va nàixer a Alcoi el 28 de juliol de 1969.  Ha conreat els gèneres de la poesia, la novel·la i la narrativa, en català del País Valencià. També ha guanyat diversos premis amb els seus llibres, Les cendres del cavaller ha sigut premiat amb el premi Ciutat d'Alzira i de la Crítica Serra d'Or.
  

Actualment, és professor de secundària a un institut d’Ibi i és llicenciat en Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant.

 

Les cendres del cavaller narra en primera persona la vida, tan intensa i apassionant com dissortada de Joanot Martorell. Es tracta de la primera biografia novel-lada de Joanot Martorell que descobreix al gran públic l'autor fonamental del segle d'or de la nostra literatura.

A Joanot Martorell ens el mostren com un cavaller vigorós de vida agitada i d'una família de noble llinatge. Joanot va fer  llargues estades a Anglaterra, Portugal i Itàlia com a conseqüència de diverses lluites cavalleresques a les quals era aficionat.

De romeria...

A Elx els dies 28 i 29 de Desembre són festa local on es celebra la Vinguda de la Verge de l'Assumpció, la nostra patrona. Dins de les celebracions es fa una romeria el dia 28 cosa que em va fer molta il-lusió. Jo mai havia participat abans en esta romeria però una cosina meua la va fer l'any passat i vam decidir fer-la totes les cosines juntes.

romeria

La idea d'alçar-me a les quatre i mitja del matí no m'agradaba molt però una vegada desperta i en el carrer veies a tota la gent, de totes les edats, i començaves a ficar-te en l'ambient.
Vam arribar a la platja del Tamarit a les sis del matí i una vegada allí vam vore la representació de la vinguda de la verge. Després de vore-la vam emprendre el nostre camí cap a Elx, ens esperaven 16km!

Durant el camí em vaig trobar amb diversos companys de l'institut i vam parar a esmorzar junts. Quan vam acabar jo vaig continuar caminant amb les meues cosines fins que aribarem a Elx.

M'ho vaig passar genial, encara que vaig acabar un poc cansada, tot cal dir-ho.

Però l'any que ve repetim!

Jo i la meua cosina a la platja del Tamarit

Tornem a la rutina!

Hola a tots! Després d'estar prou de temps sense publicar entrades al blog, perquè estava de vacances, torne a reprendre la tasca. Abans de començar vos comptaré com he passat estes vacances de Nadal.

Estes vacances han sigut molt familiars. Com toca en Nadal, vaig passar la nit de nadal a casa dels meus iaios amb els meus tios i cosines i la nit de cap d'any vaig sopar amb els meus pares i la meua germana. M'ho he passat genial i tinc que dir que els Reis Mags han estat molt generosos enguany i m'han portat moltes coses, entre elles un rellotge preciós i un mòbil nou, supose que serà perquè m'he portat molt bé. :)

Aprofitant les vacances, he tingut més temps per a quedar amb els meus amics i anar a sopar i passar una estona divetida amb ells.També vaig anar a Torrevella per a vore a la ciutat il-luminada i vam aprofitar per anar al centre comercial la  "Zénia" per a comprar alguns regals.

Jo i la meua cosina a casa de la nostra iaia

A la "Zénia"

Torrevella ciutat

Torrevella

Torrevella