A Joanot se li anava quedant gran el paper de cap de família i a mesura que els seus germans anaven abandonant la casa familiar, li acudia el desig de tornar a les seues aventures com a cavaller. Però les desgràcies no havien fet més que començar i vindrien de mans de la seua amant Agnés de Portugal que estava casada amb Gonçal d'Ixer, comanador major de Montalbà.

L'amant de Joanot era una dona possessiva, luxuriosa i insaciable que es va venjar de Joanot a través del seu marit llevant-li totes les seues possessions. Al veure's traït redacta una carta de deseiximent contra Gonçal d'Ixer el qual va acudir a la Reina Maria i va ordenar empresonar-lo.

 No em pareix bé que Joanot sent un cavaller actuara de la manera que el va fer fugint a Lleida i deixant-se portar per l'odi i la venjança. Va començar a cometre actes malvats posant-se a les ordenes de l'alcalde, Pere Caldes, actuant fora de la llei i  va  acabar a presó com qualsevol assassí i pres vulgar sense ser tingut el seu llinatge, cosa que crec s'havia buscat ell només.

M'ha agradat la forma tan intel·ligent de la que va poder venjar-se de Gonçal exposant en llocs públics  de València les cartes que li havia enviat la seua amant Agnés on li prometia les delícies sexuals més agosarades, i les cartes  originals li les va enviar a Gonçal les  quals li van provocar la mort  al reconéixer la lletra de la seua esposa. 

Poc després va morir la mare de Joanot que era l'únic vincle que li unia a València despertant-se una altra vegada en ell el desig d'aventures