Però pareix que la vida entre tanta desgràcia a vegades et dóna un respir i Joanot rep una carta d'Anglaterra del seu amic Beauchamp on li deia que Lady Elisabeth havia enviudat i que estava malalta i sense dubtar-ho se'n va a Londres.

 M'ha paregut molt romàntic que per una vegada no fera cas de les normes de l'honor i escoltara al cor i va poder conviure amb Lady Elisabeth disfrutant de les setmanes més felices de la seua vida, felicitat que li va durar poc per la mort d'ella


 A través de Beauchamp se'ns mostra una amistat sincera i li diu que quan siga gran recorde els dies passats a Anglaterra anteriorment i ara, i reflexione sobre les persones que li van acompanyar i en eixos records trobaria consol i se sentiria feliç. 

De volta a València decidix anar a Nàpols a lluitar al costat del rei Alfons.  Ell esperava entrar en combat però el rei no comptava amb els suficients suports i la lluita no s'iniciava, mentrestant Joanot disfrutava de la bona vida cortesana (menut espavilat este Joanot).




En aquell moment l'hereu de la corona de Navarra, Carles Príncep de Viana, és exiliat a Nàpols en companyia del seu oncle el rei Alfons. El Príncep Carles es rodeja dels millors cavallers entre ells Joanot i al voltant de la cort estava el cercle cultural més important del Palau.  A la mort del rei Alfons ens dirigírem a Sicília junt amb Carles.