No em pareix bé l'actitud dels germans quan Joanot torna a València ja que Damiata ho rep  amb gran fredor perquè el culpa de la seua solteria i Galceran creient que  tornava ric pel seu pas per la cort vianista li demana diners  i quan es dóna compte de l'estat econòmic de Joanot ix fugint sense preocupar-se del seu germà.
Després de tantes desgràcies i aventures viscudes ens trobem un Joanot tranquil, que ha aconseguit trobar la felicitat i el sentit a la vida en els llibres i en la seua obra El Tirant lo Blanc. 

Joan Roís de Corella

Per mitjà de Corella amb el qual segueix en contacte, coneix una jove Isabel de Lloris de la qual  s'enamora i torna a trobar interés per una dona, però a pesar de lo passional que havia sigut abans, entén la diferència d'edat aplicant el bon judici va assumir el paper d'amic fidel , i amb ella només compartix tertúlies sent ella la primera que llig la seua obra. 
 
 És al final quan trobem un Joanot reflexiu sobre la seua vida a través de l'obra que ha escrit  i a pesar d'haver-ho perdut tot, hisendes, amics, somnis i encara que la família que li quedava no li obria la porta quan trucava havia aprés a viure sense rancor.

Pense que esta reflexió ens mostra la noblesa de Joanot a pesar de tots els seus errors. Recordant les paraules del seu amic Beauchamp descobrix que el primogènit de Lady Elisabeth era fill seu, crec que si haguera lluitat per eixe amor abans ,haguera disfrutat veient el seu fill créixer.

Amb la seua obra El Tirant lo Blanc cobrix en certa manera eixa absència i que amb la seua època s'acaba l'estirp dels cavallers i els hòmens d'honor pels quals sentia tant orgull.