Després de llegir-me unes pàgines més del llibre he arribat a una part que em va estranyar molt  quan Enric VI anuncia el casament de l'Elisabeth i el seu promés,no
entenc com Joanot sent un cavaller no va defendre l'amor que sentia per Lady Elisabeth i es va conformar abaixant el cap

Un dia va arribar un mercader que li digué que Montpalau queda excusat de qualsevol falta i li diu que l'ha denunciat per haver eixit de la Corona i Joanot li proposa un Judici de Déu. Després d'un temps, Joanot, abans d'anar-se'n cap a València s'assabenta que sa germana, Damiata, ha acceptat diners de Montpalau,cosa que suposa una deshonra  per als Martorell.

A l'hora de retorn, ho va fer per mar, ja que Beauchamp li va dir que França estava alterada  i mentre anaven cap a Portugal  va lluitar amb uns pirates per una joia que Elisabeth li havia donat amb la seua imatge; açò em pareix molt romàntic perquè vol dir que el seu amor és vertader i demostrava que Elisabeth estava present en ell.

 

Però tinc que dir que encara que defensara la joia que li va donar Elisabeth no veig bé que quan arribara a Portugal jaguera amb altres xiques quan estava encara enamorat de Elisabeth. Per altra banda, pense que si haguera fet més pressió amb el tema d'Elisabeth probablement haguera acabat amb ella...però no va aprofitar la seua oportunitat.

Després d'un any quan va arribar a València, la primera cosa que va fer va ser acordar amb Ausiàs March el casament amb Isabel, que al no tindre diners li deció uns territoris que ells tenien, cosa que va enfadar Galceran.